Fent callar boques

M'agrada la velocitat amb què canvien les coses al futbol modern. Com deia Eto'o: "els altres s'estan entrenant durament i si no fem el mateix estem perduts, de poc serveix ser els millors". L'èlit cada cop és més efímer i els que semblaven els millors, ja ni compten.

Cristiano Ronaldo, el jugador del moment. Crec sincerament que està un nivell per sobre Messi i Kaká en capacitat de desequilibri avui en dia. Més complet, amb més gol, joc aeri i força més solidari que els altres dos. Simplement està en un estat de forma estratosfèric. A mi mateix em semblava "filigranero" i improductiu durant l'Eurocopa 2004 (veure el repàs que li va fer Ashley Cole). Excel·lent el seu recorregut, deixant de ser un esbojarrat amb excés de pilota per convertir-se en un grandíssim selector de la millor opció i una destacable optimització de moviments. Li queda com a assignatura pendent ser decisiu en partits i competicions importants. Malgrat tot, em rendeixo, m'ha fet callar.

Gaby Milito, el capità. Ja he comentat força cops que preferia a Chivu. Milito em semblava una còpia millorada de Puyol i realment ens feia falta un lliure, no un marcador. Està sublim, absolutament desequilibrant en defensa, grandiós al tall. Forma amb Márquez la millor parella de centrals d'Europa. Hauria de ser el proper capità, de fet però, que porti o no el braçalet és anecdòtic; ja és el líder natural del vestidor. Tot un encert de Txiqui.
Convé però ser justos i reconèixer que ahir va fallar. Surt clarament derrotat del salt als dos gols, el segon amb cantada també de Valdés, mal col·locat, massa avançat. Si portem tota la temporada elogiant la defensa, també cal reconèixer els seus errors. La Champions es decideix per detalls i no hauríem d'obviar aquest aspecte. A principi de temporada s'intuïen ja problemes amb el joc aeri. Els dos gols del Celtic no haurien de suposar l'inici d'un problema.

Rijkaard, fes-nos/los callar! L'obtenció de Lliga o Champions serviria per convertir a Rijkaard en incontestable. Realment té moltes mancances, però els resultats li donarien la raó. L'equilibri entre la fiabilitat defensiva i la iniciativa amb un joc més atractiu són patrimoni de Rijkaard. Ara bé, no dubto que en properes eliminatòries hauríem de tornar a veure el Barça més especulador i garrepa, costa molt prendre avantage i s'han de gestionar al màxim els esforços. La proposta de joc i el plantejament de Celtic Park hauria d'utilitzar-se en ocasions molt puntuals, en moments molt determinats de l'eliminatòria. Som els clars favorits i seria una llàstima que un excés d'espectacle ens enviés a casa. Insisteixo en la fórmula Champions: "Partit brillant + partit tàctic". Ja tenim el partit brillant a Celtic Park...què toca doncs?

Cap a on hem d'anar?

Vivim en una clara etapa de transició. L'ensopegada davant el Madrid va suposar un contratemps massa important com per seguir deixant l'equip enfrontat a l'atzar de cada partit, a la sort d'un bon o d'un mal dia dels jugadors. Convé doncs, i en els propers partits més que mai, definir l'estratègia a seguir: joc atractiu? especular? defensiu? ofensiu? possessió de pilota? contraatac? La meva aposta:


1. Mantenir la seguretat defensiva, clau: Aquest punt no admet discussió, és l'únic punt innegociable. L'èxit o fracàs d'aquesta temporada ha d'anar lligada a mantenir el balaç defensiu favorable, amb un mínim de sis jugadors (inclòs Valdés) sempre per darrere la pilota. No hem fet els deures i anem a última hora, no té cap sentit entrar en el debat de bon joc o mal joc. La solidesa defensiva dels darrers partits ha de ser el nostre full de ruta. S'hauria d'acabar, per exemple, amb lamentables apostes com provar Iniesta de mig centre, l'error més greu de Rijkaard en el què portem d'any. No serveix absolutament de res un u contra u d'Andrés dins l'àrea pròpia (una imprudència innecessària) o una conducció de quaranta metres amb la pilota als peus. Les transicions defensa-atac amb Iniesta en aquesta posició són lentíssimes malgrat el què pugui semblar. La pilota en moviment és més ràpida que el jugador més ràpid de l'equip contrari i habilita l'equip a situacions favorables en posicions avançades del camp. Una conducció d'Iniesta de quaranta o seixanta metres no fa més que convertir l'equip en previsible i el deixa en inferioritat defensiva, del tot evitable. El Camp Nou hauria de deixar d'aplaudir les tonteries d'Andrés.

2. Juguem a casa o a fora? Importantíssim definir i plantejar cada partit de manera diferent. Incloent l'abundància en les rotacions (punt també absolutament clau). No descarto cap competició i a final de temporada s'hauria de passar comptes amb Seirulo i Albert Roca, l'estat físic de l'equip segueix sota mínims i es fa necessari gestionar la plantilla al màxim. Partits lleugerament més ofensius al Camp Nou i més rancis a fora:
2.1. Laterals ofensius al Camp Nou, laterals defensius a fora.
2.2. Xavi titular al Camp Nou, Guddy titular fora.
2.3. Iniesta interior al Camp Nou, extrem fora.
2.4. Bojan amb abundància de minuts al Camp Nou, Giovani amb més participació fora aprofitant la seva solidaritat defensiva.

L'estratègia a seguir en els partits fora de casa hauria de ser la mateixa que en tots els partits de Copa del Rei o Champions, llevat clar d'un marcador advers a remuntar en una eliminatòria. Les competicions del KO no admeten errors i s'ha d'apostar per portar aquests partits a una estratègica partida de cartes, qui té millors cartes que el Barça?


3. Còpia literal del "juntos podemos". Ningú no donava ni un duro pel Madrid de l'any passat abans del partit al Camp Nou. A partir de llavors, una campanya iniciada per la directiva ("Juntos podemos") va unir jugadors, afició i premsa. Ni una sola portada en contra de Capello o Cannavaro i ni un sol xiulet al Bernabéu amb el marcador advers. S'ha d'aprofitar la inèrcia que et dóna anar al darrere a la classificació i especialment a la Lliga anar retallant distàncies fins al partit del Bernabéu. Sembla que la premsa comença a remar a favor, però per quan una mica de sentit comú de la gent al Camp Nou? Jugar al Camp Nou ha de sumar, mai restar. Inqualificable la darrera xiulada a Giovani; pensava que havíem tocat fons xiulant a Ronnie, però ens vam superar. Amb actituds "criticones", intoxcadores i pessimistes tornarem a ser actors principals d'una nova temporada en blanc, evitem-ho!

Anem pel bon camí!

Tot i la solvent victòria a Mallorca (0 a 2 amb un gol legal anul·lat) no vaig trobar massa opinions favorables al joc de l'equip..."hem jugat molt malament", a mi no m'ho semblava, la veritat. Sortosament la premsa va remar a favor amb invencions prou enginyoses com "guanyar a l'estil Eto'o" i va calmar l'entorn blaugrana almenys fins a Sevilla. Com sempre, el caràcter autodestructiu portat a l'extrem de l'afició culer: el partit del Madrid al Camp Nou és un bany, però quan nosaltres plantegem un partit seriós, llavors no n'hi ha prou en guanyar. La història de sempre...què dir dels darrers tres partits?

Impressionant balanç defensiu, descans urgent per Abidal i Puyol. Certament és un plaer assegurar els partits en defensa, ara bé, potser caldria llegir millor els partits i dosificar amb més criteri i en funció del rival la defensa titular (Abidal, Milito, Márquez,Touré, Puyol). Comença a notar-se una davallada física de Puyol i Abidal i la majoria de rivals en lliga permeten i requereixen més caràcter ofensiu dels dos laterals: una defensa amb dos estils, vaja. Bon partit davant del Murcia de Sylvinho i Zambrotta amb participació i una necessària ocupació de les bandes que requereixen els extrems a peu canviat. De totes maneres, crec que urgeix la contractació de dos nous laterals ofensius, especialment per partits al Camp Nou o amb el marcador advers on de poc importa ja el balanç defensiu favorable.

Mig del camp, el problema de sempre. Si a principi de temporada els crítics amb el de sempre haguéssim cabut en un cotxe particular, ara potser ja ens faria falta més capacitat. No m'extenc més en la falta d'agressivitat al mig camp ja que em faig pesat...

Tornada d'Henry. Clau. Permet un joc molt més vertical i el més important, és desequilibrant. Algú creu que, amb la tornada de Messi, Ronnie segueix tenint lloc?

Bon inici de Rijkaard, mala lectura dels partits. Només amb l'error de treure Guddy de l'equip titular a Sevilla, bona nota en general per a Rijkaard. Partit sense estridències a Mallorca i més intens a Sevilla, només em pregunto si són simples situacions del joc o si és el guió establert per a cada partit en qüestió, és important definir l'estil i saber a on hem de mirar. D'altra banda però, molt mala lectura dels canvis en tots els partits: a Sevilla incapaç de veure la davallada física de l'equip a la segona part i contra el Múrcia sense donar descans a Henry o a Márquez amb el marcador a favor.

Bojan-Giovani. Fenomen paranormal el que es dóna amb Giovani, a ningú no li agrada? A mi em comença a convèncer, la veritat. Hauria d'oblidar-se ja de ser desequilibrant com Messi o Ronnie i començar a actuar com a autèntic extrem i prou, amb menys conducció de pilota i més velocitat amb pilotes a l'espai. Si a més guanya en agressivitat, pot ser un extrem a tenir en compte. Dues targetes grogues en tres partits, bon indicador de compromís. Sincerament crec que mereix jugar per davant de Bojan per mèrits en els darrers partits. Cada cop veig més clar que Bojan simplement rendeix com a davanter centre, no hauria de jugar d'extrem si no és en ocasions puntuals, malgrat tot, a valorar la seva capacitat golejadora.

La història de sempre, patètic el Camp Nou. Una afició capaç de xiular l'equip el minut dinou de la primera part amb el Múrcia o de riure's de Pedrito. Absolutament lamentable això últim de Pedrito, algú dels que els feia tanta gràcia el seu nom el devia haver vist jugar mai? Així ajudem als nostres jugadors, que trist.

Cal xafar-ho tot?

Sembla que el pessimisme general s'ha instal·lat definitivament a l'opinió culer i que el millor que ens pot passar a tots plegats és que s'acabi la temporada i es pugui fer una renovació a fons del cos tècnic i la plantilla. Punts per l'optimisme?

1. I si estem en un "any Champions"? Com he dit vàries vegades, crec que la Champions no la guanya el millor equip, sinó el més competitiu a molt curt termini. Menyspreant l'eliminatòria del Celtic, estem parlant d'una competició extremadament curta, cinc partits per ser campió d'Europa. M'il·lusiona especialment el rendiment defensiu que es pot obtenir amb la plantilla actual, inmillorable. I òbviament, capacitat desequilibrant al davant. Crec que el ventall de candidats és molt reduit, reduidíssim de fet:

1.1 Chelsea: El tapat d'aquest any. Plantilla disenyada per Mourinho amb la mà de Ten Cate. Sembla que ha superat la sortida de Mou i ha retrobat el camí de l'èxit. Porten tres semis en cinc anys.

1.2 Liverpool: L'efecte Benítez pren força en competicions curtes. La "fórmula futbolits: partit tàctic + bon partit" per passar eliminatòria és optimitzada al màxim per ell. És la competició ideal pels seus equips. És el rival més perillós que ens podem creuar. A més, què dir del fenomen Torres?

1.3. Madrid: Té l'estil de joc actual ideal per ser campió d'Europa. Capaç d'optimitzar al màxim les seves arribades, mig del camp potentíssim i defensivament sembla que va trobant el lloc. Ferm candidat.

1.4 Cap més. Ni Milan, ni Sevilla, ni Inter.

2. Baixada de rendiment del Madrid de Schuster. Certament sembla que el Madrid ha trobat l'ordre en el caos i ha construït un equip amb rumb. Ara bé, no cal anar gaire lluny per trobar banys i mals partits: Bremen, Valladolid, Murcia, Espanyol,... equips teòricament inferiors. La Lliga és molt llarga i les segones voltes de Schuster li solen passar factura, a més, qui no creu que una mini mala ratxa de resultats pot fer canviar l'estat de zel actual. La premsa i l'entorn merengue també és hipocondríaca i ens podria jugar a favor. Queda una volta sencera i el partit a Madrid de la jornada 36 ha de ser decisiu.

3. Malgrat tot, renovació a final de temporada. Lamentant-ho molt, però necessària. Estem a gener, però repetim els errors de l'any passat i és inútil mirar cap a una altra banda. Tot i això, els retocs a la plantilla han de ser mínims, però molt estratègics. La plantilla és d'una qualitat tan superior a la resta que no es pot parlar de més anys en blanc. Retocs similars als d'aquest any, però amb més contundència.

3.1. Homenatge i despedida a Rijkaard. Se li ha esgotat el model. Sense ser un estratega, va aconseguir optimitzar una excel·lent plantilla amb una notable efectivitat defensiva que el diferenciàven del gran Dream Team. Ara bé, no ha sabut gestionar la plantilla i sembla que el seu discurs cansa i trontolla per tot arreu. Opció A: Mou. Opció B: Valverde, Ancelloti, Hiddink, Benítez, Quique,...

3.2. Altes: dos laterals drets ofensius, mig centre defensiu i jugador diferencial (quin??!!).

3.3. Baixes. Doloroses, han de ser estratègiques i amb capacitat d'obtenir-ne rendiment econòmic. Jugadors amb pes i lideratge dins l'equip que permetin canviar la dinàmica acomodada i perdedora del darrer any i mig. S'han de veure cares noves i no servirà de massa donar la baixa a Ezquerro, a Jorquera o a Sylvinho. Les meves baixes: Ronnie, Xavi, Deco, Zambrotta, ...quin mal gust parlar de baixes un gener!

Bon Nadal a tothom!

Poques ganes queden d'escriure després de la justa victòria del Madrid. Vàries coses però a destacar:

1. El millor Madrid. Jo no recordo un Madrid tan superior en molt temps. Ni el Madrid galàctic havia plantejat mai un partit tan seriós al Camp Nou. Amb un control tan clar dels temps del partit, quan semblava que el Barça començava a arribar apareix el Madrid més definidor. Golàs inqüestionable de Baptista, no es pot parlar ni d'error de Márquez, ni Touré ni de Valdés. Només ha semblat que la qualitat d'Iniesta i les ganes de Bojan feien trontollar una mica el plantejament merengue.

2. Vàries decepcions culers. Partit pèssim de Xavi, més horitzontal i insolidari que mai. Partit desastrós d'Abidal, la seva pitjor actuació com a blaugrana. La falta d'una clara referència en l'extrem dret del Madrid l'han fet jugar tot el partit desubicat, molt intel·ligent Raúl amb les constants caigudes a la dreta. A més, se l'ha vist nerviós i molt imprecís amb la pilota als peus. Partit discret de Puyol (superat per Robinho), Eto'o (anul·ladíssim per Pepe) i Deco (faltat de forma). Ronnie en la seva línia, se l'ha vist motivat i inclús ha marxat un parell de cops de Ramos, partit d'aprovat per ell.

3. Grans sensacions blanques. Partidàs de Diarra al mig camp, correctíssims Robinho i Sneider, però partit de doctorat de Pepe. Tal i com prevèiem a futbolmodern, superant Eto'o en cada acció. Una autèntica sensació, sembla que per fi el Madrid ha trobat una parella de centrals en condicions amb ell i Cannavaro. Només desitjar que la seva sang calenta li porti algun disgust aquesta temporada, si controla això serà un jugador a tenir en compte.

4. La Lliga està perduda? Queda una volta sencera, però avui el Madrid s'ha endut més que tres punts del Camp Nou. S'ha emportat una consolidació d'una manera de funcionar, d'un estil a on enfocar els seus plantejaments. A part, notable diferència d'estat físic entre els dos equips. Queda l'esperança de les baixades de rendiment dels equips de Schuster a les segones voltes, recordar els casos del Xerez, Llevant i Getafe. Si el Madrid no afluixa, la Lliga està del tot perduda.

5. Bon Nadal blaugrana a tothom!

El clàssic

No podia parlar de cap altra cosa. La victòria a Mestalla i la setmana sense partit permeten encarar el clàssic amb suficient antel·lació i tranquilitat com per treure'n quelcom positiu. Quins seran els punts calents?

1. Alineació del Barça. La defensa és evident, només puc parlar de luxe poder-se deixar Zambrotta a la banqueta, tot un campió del Món... Queden, per tant, els dubtes de Guddy i Gio (mantenint la coherència de Mestalla) o bé Deco i Ronnie (guanyant clarament en capacitat de desequilibri). Em quedo òbviament amb Deco i Ronnie, però simplement pel balanç històric i la intimidació que produeix la seva presencia al camp, res més. Està clar que Guddy i Gio mereixerien jugar per estat de forma i per coherència amb els mèrits del moment, crec que Rijkaard pot apostar per ells dos (veure entrenament d'avui). De totes maneres, incògnita fins al final.

2. Alineació del Madrid. Cap sorpresa. Casillas, Ramos, Cannavaro, Pepe, Marcelo, Diarra, Sneider, Baptista, Robinho, Raúl i Van Nistelrooy. Amb Guti a la segona part, segur.

3. Les parelles de ball:

3.1. Poca conya amb l'estat de forma de Pepe, no sé si seria molt intel·ligent apostar per un cara a cara amb Eto'o. El camerunès encara no està al cent per cent i Pepe és prou ràpid com per anul·lar-lo (recordeu els problemes que tenia amb Perea o Andrade, per exemple). Jo apostaria, d'inici, per ubicar Eto'o a la banda de Marcelo i Ronnie de fals davanter centre. D'aquesta manera els marcatges no quedarien definits i es crearia força dubtes a la defensa merengue. No crec que sigui així, malgrat tot.

3.2. Iniesta vs Ramos. No hauria de ser de cap altra manera. Fer jugar Ronnie a l'esquerre seria suicidar-se i facilitar massa el joc ofensiu de Ramos, tot un perill. També seria un error gravíssim col·locar Iniesta a la dreta i perdre la seva capacitat en l'u contra u quan juga a l'esquerre, recordar els "trajes" a Diogo o a Alvés.

3.3. Puyol vs Robinho. Bon estat de forma també de Robinho. De totes maneres, Puyolman de lateral ha de vèncer aquest duel. No hi ha alternativa.

3.4. Touré vs Baptista/Sneider (Guti, segona part). Ha de ser el dia de Touré, vigilant l'arribada de Baptista o els xuts llunyans de Sneider. De fet no dubto d'ell, em preocupa però la sortida de Guti amb el partit trencat i la gent cansada, molt de compte a la segona part.

3.5. Milito/Márquez vs Raúl/Van Nistelrooy. Defenses de nivell en front davanters de nivell, duel igualat però absolutament controlable.

4. Les ràfegues del Madrid. Absolutament merescut el liderat del Madrid fins al moment. Amb Casillas, ordre clarament creixent i una brutal capacitat de definició (quan els hi fa falta) permeten al Madrid controlar els temps dels partits i treure'n benefici amb prou solvència. Ens visita l'actual campió de Lliga i un seriós aspirant a Champions. Tota una prova de foc.

5. Sense Messi. Quina merda.

Milan o Juve?

Decididament Itàlia ha obsequiat el futbol amb dues potències exquisites, Milan i Juve. Excel·lent dicotomia entre els dos equips, set Copes d'Europa del Milan contra dues de la Juve, o bé, vint-i-vuit lligues de la Juve front les disset del Milan. Què pesa més? Lliga o Copa? Regularitat o competitivitat? Jo no ho tinc massa clar.

El Milan, història d'un guanyador. Després de dues Copes d'Europa als anys seixanta, l'arribada d'Arrigo Sacchi va suposar una nova era en la manera d'entendre el futbol milanista. L'inventor del futbol modern, amb el valuós 4-4-2, va portar dues Copes d'Europa més i va fer tornar a l'èlit a l'equip de Milà. Reguitzell inacabable de noms il·lustres durant aquesta època: Galli, Maldini, Rijkaard, Ancelloti, Gullit, Van Basten i un llarg etc. Malgrat tot, sortida per la porta falsa d'Arrigo i arribada de Capello. L'únic Scuddeto guanyat per Sacchi pesava com una llosa en l'afició i plantilla milanista i ho va pagar car. L'equip no era regular i era únicament capaç de realitzar esforços intensos en intervals de temps massa reduïts.

Capello, optimització dels recursos a l'extrem. Espectacular Fabio, amb cinc Scuddetos i una Copa d'Europa en nou anys. Futbol lleugerament més avorrit que el de Sacchi, però molt més regular i eficaç. S'aumenta el recoregut de la plantilla i s'optimitzen els beneficis. Destacar també l'arribada i consolidació de noms il·lustres: Weah, Papin, Boban, Savicevic, Desailly, Costacurta, etc.

El Milan actual, qui parla de cicles? Exemplar Ancelloti, amb una mena de 4-2-1-2-1 amb Inzaghi en punta, amb guanyadors com Seedorf, Pirlo, Gattuso o Maldini. El valor de la samarreta milanista pren força amb jugadors com aquests, capaços d'esforços intensos però poc prolongats en el temps i per tant, no massa competitius en competicions llargues. Malgrat tot, el famós Milan Lab actualitza i normalitza la veterana plantilla milanista convertint-la en un perill a molt curt termini. Aquesta mateixa plantilla, capaç de deixar-se remuntar un 3-0 amb el Liverpool o encaixar un 4-0 front el Depor, després d'un altre 3 a 0 a l'anada, però també capaç de guanyar dues Champions en cinc anys amb prou autoritat. Aquests jugadors no entenen de cicles.

La Juve, el "catenaccio" a l'extrem. Futbol garrepa i avorrit per excel·lència, però també competitiu i positiu a llarg termini. L'equip amb més seguidors d'Itàlia que paradoxalment veu el seu estadi pràcticament buit degut a l'afinitat cap al Torino dels torinesos, com s'entén? Amb molts problemes per Europa i sense la màgia dels noms milanistes. Em quedo amb Platini, Vialli, Baggio, Zidane i Del Piero. El seu palmarès mostra els beneficis de la seva filosofia, un èxit indiscutible.

Milan o Juve? Jo em quedo amb la màgia del Milan.

Un caos ordenat!?

Fa força temps que dono voltes al fenomen que es dóna al Madrid des de fa ja molts anys...equips sense cap mena d'estructura, presidents incompetents, milionades en fitxatges inútils, secretaris tècnics sense cap mena de filosofia de treball, afició i premsa emprenyada, etc. ; però malgrat tot, (quasi) sempre amb equips competitius i campions, malauradament. Un autèntic expedient X.

Encara se'm regiren els budells pensar que un equip liderat per Suker i Mijatovic, vuitè a la Lliga, amb Heynckes d'entrenador, fos campió d'Europa. Només recordar que aquest Madrid era dirigit per Lorenzo Sanz i Juan Onieva, directius capaços de sortir de les oficines del club amb una bossa del "Corte Inglés" carregada de milions de pessetes per anar a jugar unes "timbes".
Què dir del Madrid galàctic? Després de vendre's Makelele i Redondo, de jugar sense entrenador, sense cap preparació ni física ni tàctica, sense cap direcció ni criteri en els fitxatges...doncs patam! dues Champions més i amb autoritat.
Del darrer Madrid de Capello? El Madrid del doble pívot, dels xiulets a casa, de l'avorriment, del "millor central del món", etc. doncs, campió de Lliga.
O del Madrid actual, el Madrid de sempre. No ha canviat res, un estiu de riure amb els fitxatges de Sneider, Metzelder, Heinze, Drenthe, Pepe i Robben ("Robbenmars"), tot plegat, per acabar jugant amb Guti i Raúl...què diríem si encara visquéssim dels gols de Luis Enrique i Kluivert? Un equip, tot sigui dit, amb una brutal capacitat de definir, amb "pegada". Un equip del tot imprevisible, que viu de la improvisació i d'un estat d'ànim positiu. De moment però, líders a quatre punts.

Es pot viure eternament d'aquesta manera de fer les coses? Es pot arribar a l'èxit a partir del desordre i les gestions caòtiques? Quan s'imposarà el sentit comú i el futbol castigarà amb severitat qui no hagi fet els deures amb suficient antel·lació? Per quan una altra "quinta del Buitre"?

Autèntic partit de campió d'Europa a Lió

Excel·lent imatge del barça dimarts a Lió. Partit molt similar a l'equip de les dues cares, copa d'Europa i Lliga, del 05-06. La copa d'Europa es guanyarà o no, però amb partits com el de dimarts serem candidats i favorits al títol. Què vaig veure'n?

1. Tan malament ho va fer Zambrotta? Doncs no. Només recriminar a l'italià les dues o tres desconnexions que va tenir (això no ho fa Oleguer, per exemple). Amb errors com aquest la Champions es pot escapar, és cert. Ara bé, els problemes defensius de la banda dreta tenen nom i cognoms, Leo Messi. Zambrotta simplement és víctima de les mancances defensives de Leo i aquí el Barça pot patir molt al llarg de l'any si l'italià no rep ajudes. Em recorda moltíssim a la situació que es crea quan juga Ronnie a l'esquerre, el lateral dret té una autèntica autopista i genera massa problemes a la nostra defensa. Qui no recorda Eto'o havent de perseguir com un boig a Cafú durant la tornada de les semis 2006? Punt molt important a millorar.

2. Molt bé Rijkaard. Què dir dels beneficis que dóna jugar amb Iniesta a l'extrem? Molt valent també deixant Ronnie a la banqueta i gran encert també el partit de Gudjhonsen d'interior. Quina llàstima que no pugui repetir alineació contra l'Espanyol (tant per baixes com per covardia seva).

3. Impressionant Iniesta. Autèntic descobriment la nova posició d'extrem. Jo no parlaria ja de canvi de sistema, perquè amb Andrés a la banda es creen situacions d'autèntic 4-4-2 de rendiment excel·lent per l'equip. Si aconsegueix millorar el desequilibri final, marcar entre 10 i 15 gols cada any, serà un autèntic crack mundial i no tindrà ja massa sentit parlar de quins dels quatre magnífics han de jugar. Algú en parla encara?

4. I ara l'Espanyol. Dificílissima cita davant l'Espanyol, no tant per la qualitat de la seva plantilla, sinó més aviat per la qualitat de la seva banqueta. Situaria ja a Valverde dins el top 3 de la Lliga Espanyola, juntament amb Unai Emery i el destituit Quique Sánchez Flores. No sóc massa optimista amb el plantejament de Rijkaard i em temo una altra golejada a la pissarra. Ara bé, parlem d'un derbi i això sempre és important. A mi encara em dol pensar amb el "Tamudazo" de l'any passat i el factor sentimental ha de jugar un paper important. Esperem no haver d'aguantar cap perico rabiós durant la propera setmana.

Per quan Edmílson?

Agradable i contundent retorn d'Edmílson durant la setmana. Com sempre, parlant sense embuts i amb tota la raó del món. No esperava tampoc, tot sigui dit, la patètica reacció i estirada d'orelles de la plantilla al complet. Clar que sí! seguiu mirant cap a una altra banda i arribareu lluny...tan lluny com l'any passat, com a màxim.

Ara més que mai hem de tenir com a tema pendent, a la nostra tauleta de nit, la recuperació del brasiler com a autèntic revulsiu i peça clau del barça 2008. Ell més que ningú ha de permetre l'equilibri i consistència necessària per a tornar a ser campions. Què el fa ser però tan gran?

1) Caràcter guanyador. Importantíssim, cansat d'acomodats i vividors , què millor que algú que senti realment la necessitat de victòria?

2) Excel·lent visió de joc. Amant del futbol directe, amb un exquisit desplaçament de pilota, beneficiós i necessari per l'equip. Per què no fas una classe ràpida a Xavi de com posar les piles a la defensa rival? El millor "4", mig centre defensiu des de l'època de Guardiola, sens dubte.

3) Artífex de la Champions'06: Sí sí, autèntica peça clau, especialment en les eliminatòries contra el Chelsea i Milan. Què haguessin pogut fer kaká o Lampard sense ell al terreny de joc? Doncs el mateix que ens van fer De la Peña o Guti l'any passat, simplement. Repasseu especialment aquestes dues eliminatòries, amb gran èmfasi al partit de San Siro (Edmílson, Van Boomel i Iniesta al mig del camp). Tot un exemple de mig del camp dominant, equilibrat i solidari amb l'equip, anul·lant per complet Pirlo i Gatusso.

4) Excel·lent marcador. Sense els excessos de Motta ni la passivitat de Guardiola o Xavi. La posició clau del camp ha de ser ocupada per un excel·lent marcador com ell. Omnipresent i gran lector dels temps del partit.

5) Humil. Punt importantíssim també. Queda algún jugador humil a l'actual plantilla del barça?

6) Per quan Edmílson?

El B de Guardiola

Inmersos de ple en l'enèssim fastigós cap de setmana sense futbol de Primera (què hem fet per merèixer això?!) he passat la tarda veient el partit més atractiu de Tercera, el Barça B-Pobla de Mafumet. Partidàs a priori, amb un interessant "tercer contra sisè" o duel de filials (Barça-Nàstic) amb futbol descarat i desacomplexat per part dels dos equips. 1 a 0 final pel Barça amb gol de Gay Assulin, però què destacar del partit?

1) Festival a la primera part: Domini total i absolut de l'equip de Guardiola, amb Gay i Pedrito enganxats a les dues bandes i Marc Crosas, per fi, distribuint la pilota a una velocitat vertiginosa. Tot un plaer per l'espectador. Futbol totalment directe amb transicions defensa-atac rapidíssimes que feien anar de cul a la defensa de la Pobla. Interessantíssima també la primera part de Marc Valiente, sembla que es perfila com un autèntic central diferencial amb grandíssima capacitat per treure la pilota amb cert criteri. Potser convindria passar el vídeo del partit a Xavi perquè veiés que la possessió de pilota en posicions neutrals del camp no serveix per res més que per convertir l'equip en previsible i lent.

2) Fotocòpia dels partits del filial: Com sempre però, es segueix sense passar per sobre el rival i s'acaba patint. Minut 20 de la segona part i la Pobla de Mafumet sense haver fet res es veu amb el marcador en plena efervescència i aquí és quan el B pateix, sempre de la mateixa manera. Amb el rival amb la pilota, s'evidencien encara més les mancances tàctiques de l'equip de Guardiola i s'acaba passant angúnies innecessàries. L'equip no té jugadors amb capacitat de recuperació i es paga amb severitat l'excés de "jugons" tant a davant com al mig camp. Se'm plantegen vàries preguntes per la concepció de futbol que té Guardiola:

2.1) Quantes vegades haurà de castigar el futbol modern a Pep perquè entengui la importància del treball sense pilota? De res serveix un 80 % de possessió si quan l'equip rival disposa de la seva quota de pilota tu no estàs preparat. L'ordre l'han de donar els jugadors, no la pilota.

2.2) Per quan un treball de les faltes laterals i córners en contra? Pràcticament el mateix problema que el primer equip. A valorar però, que de moment no s'observen errors de concentració en els marcatges, simplement mancances físiques. Imprescindible jugar amb Botía de central per apadeçar aquestes jugades.

2.3) Per què jugues amb cromos repetits? Com es diu vulgarment, en el futbol 1 + 1 sempre són 1. No serveix de massa jugar amb jugadors amb característiques similars en posicions específiques del camp. L'intercanvi de posicions d'avui entre Crosas i Torras simplement feia jugar l'equip amb un autèntic 4-2-3-1 poc positiu per l'equip. L'excedent de "xupons" a davant, Jeffren, Gay, Busquets i Pedrito no permetia tampoc massa col·laboracions en la recuperació. Per quan la complemetarietat de jugadors? La plantilla és prou àmplia.

2.4) Per què el rival ha de fer tan poc per crear problemes? No em vull imaginar un equip de Guardiola jugant contra Drogba, Torres o Van Nistelrooy. El sistema defensiu de Guardiola està massa poc treballat, i avui en dia, obviar aquest punt sol sortir car.

Els nostres "capitans"

Cop d'autoritat de Puyol després de la derrota a Getafe:

"Això ha de canviar, però sempre diem que ho farem en el pròxim desplaçament i no arriba mai. Es tracta d'un problema d'actitud. Els rivals surten motivats i nosaltres hem d'estar a l'altura. Avui ens han marcat i així tampoc hem reaccionat. Em preocupa la situació perquè jo sóc aquí per guanyar títols".

Sí senyor! Després de vuit anys al primer equip, per fi Puyol treu unes declaracions interessants. El rei dels tòpics i de les declaracions planes sembla que finalment ha fet diana en la reacció postpartit. Caldrà esperar a veure què hi diu Xavi, l'altre "capità". Recordar només que l'any passat va haver de picar la cresta a Gudjhonsen per unes declaracions similars després de l'eliminació a Liverpool...tela! Per quan unes declaracions interessants de Xavi? D'altra banda, suposo que no caldrà esperar a veure què hi diu "Ronnie", el tercer "capità", què en deu pensar de la derrota a Getafe? Ai no! que Ronnie no pensa ni fa declaracions. Caldria saber si el codi intern parla de requisits a complir per tal d'exercir de capità...suposo que no en diu res, no m'imagino Xavi ni Ronnie complint-ne gaires.

Mentrestant, Deco de vacances al Brasil i Márquez anunciant colònia a Mèxic. Tot un exemple de disciplina també. En fi, la mateixa tònica de l'any passat, aquí no ha canviat res.

Què coi passa fora de casa?

La decebedora i impresentable derrota a Getafe desancadena un seguit d'inevitables reflexions i sensacions:

1) Importantíssim canvi d'actitud: La pressió que exerceix el Camp Nou als propis jugadors (criticada tantes vegades) provoca la tensió i atenció necessària per afrontar els partits. Aquesta atenció i actitud queda reflexada especialment en els cracks: per què varia tant el rendiment de Ronni, Messi o Henry fora de casa? No dubto ni culpo d'Abidal, Milito ni Touré de falta d'actitud. Malgrat tot, ells són els clars culpables del primer gol d'ahir en una misteriosa falta de concentració.

2) Problemes amb les faltes laterals i córners en contra? No cal ser gaire viu ni observador per comprovar els problemes que genera el joc aeri a la defensa del barça. És un problema d'organització? de capacitat aeria dels jugadors? de concentració? Aquest punt és importantíssim, a priori l'entrada de Thuram (jugador amb excel·lent domini del joc aeri, el millor) hauria de permetre apadeçar el problema, però tampoc és així.
Com a anècdota en aquest punt trobem la impossibilitat d'entrenar faltes i córners en contra al camp de la Masia per problemes d'espai. No seria interessant entrenar algun dia de la setmana a la ciutat esportiva?

3) Problemes físics: Evident també. Es juga com s'entrena, per què es repeteixen els errors de l'any passat? Hauríem de tornar a iniciar el debat de les rotacions?

4) Perjudica jugar dos partits a la setmana? Doncs també, tant a nivell físic com psicològic (molt important). Qualsevol va a jugar a Getafe després d'una setmana de Champions, no?

5) Cal provar amb un canvi de sistema? I per què no? Els equips rivals surten del tot desacomplexats, amb ganes, amb fortíssima pressió al davant. Potser seria interessant provar amb el clàssic 4-4-2 amb un mig camp absolutament físic i un futbol molt més directe. Aquest sistema també podria ser vàlid en front rivals més temerosos, de què serveix la possessió en posicions no avançades? De res, simplement. El futbol no és boxa, els percentatges de possessió de pilota no equivalen a gols.

6) I provar amb un canvi d'entrenador? I per què no? Rijkaard ha estat un excel·lentíssim entrenador, però se li ha esgotat el discurs. Presenta massa problemes tàctics. El barça és dels equips menys treballats tàcticament de la Lliga i avui en dia aquest és un punt massa important per abandonar.
Propostes?

6.1. Opció Guardiola: Hi ha el corrent partidari de donar el càrrec a Guardiola amb Lucho (per exemple) de segon. L'un podria ser una continuació del bon estil i educació de Rijkaard i l'altre donar el toc de mala llet necessari a totes les plantilles (el tan anomenat Ten Cate). Espero però que s'imposi el sentit comú i no es compleixi aquest pronòstic ni en pintura...també jugaries amb tres defenses a Primera Pep?

6.2. Opció Mou: La meva preferida, sens dubte. Com a mínim, podríem sentir-nos orgullosos d'haver vist els jugadors córrer com cabrons durant tot el partit, no com ara. Tampoc s'observarien les mancances tàctiques actuals i no ens guanyarien més partits a la pissarra. No us cansa tenir la impressió que els partits estan poc pensats i preparats? A mi sí, molt. Mourinho optimitzaria fins l'últim recurs d'aquesta excel·lent plantilla.

6.3 Altres opcions: Rafa Benítez, Cruyff, Koeman (ja no), etc. A mi només em convenç Mou, i a vosaltres?

El meu onze plagiat (segona part)

Valdés

Puyol Milito Abidal Zambrotta

Márquez

Deco Touré

Messi Eto'o/Henry Iniesta

És aquest, amb algun dubte, especialment al darrere i amb el dilema Eto'o-Henry al davant, però aquest seria definitivament el meu onze més competitiu. Un onze amb molts punts forts, o fortíssims, i amb algun punt feble (en té algun?). Què dir-ne doncs?:

1) La porteria: no admet discussió, queda algún culé que discuteixi Valdés?

2) El triangle defensiu Milito-Abidal-Márquez: la part clau i indispensable per l'èxit col·lectiu. La parella de centrals ha de jugar en línia, òbviament. Queda algun equip en el futbol modern que encara jugui amb el lliure per darrere el central? Doncs no, simplement. Massa problemes de marcatges i massa facilitats per la parella de davanters rivals, no queden els marcatges definits i es crea un caos defensiu des del minut u.
La màxima optimització de la parella de centrals passa per la complementarietat dels dos: un de perfil clarament marcador; i l'altre amb capacitat per manar, ordenat tàcticament i amb sortida excel·lent de pilota, un Kaiser vaja. Què en seria del Chelsea 2006-07 sense la lesió de Carvalho? En la meva parella de centrals, Milito seria el Kaiser i Abidal el marcador. Malgrat tot, he d'admetre que em genera força dubtes la capacitat de Milito per treure la pilota amb criteri, especialment en desplaçaments llargs. En aquest sentit, l'arribada d'un nou migcentre defensiu (Essien, Diarra, Poulsen, etc.) hauria de permetre endarrerir Márquez, col·locar de nou Abidal de lateral, i enviar Zambrotta a la grada.

3) Els laterals: nova etapa de Puyol com a lateral, una posició molt més adaptada a les seves condicions tàctiques (limitadíssim) i físiques (excel·lents). La posició més específica de l'equip, amb ordre i condicions físiques es pot ser un lateral del tot correcte. Zambrotta, la decepció de l'any passat: correctíssim ofensivament...però per què no pressionaves a Rufete en el gol de Tamudo al Camp Nou? Tu ets italià???

4) Márquez-Deco-Touré: mig del camp de garanties. Amb qualitat, arribada i ofici. Excel·lent capacitat recuperadora i aptituds en la construcció. Qui dubta d'aquest mig del camp?

5) Xavi: recurs excel·lent de banqueta. El millor migcampista europeu dels últims deu anys, va ser batejat com: "El millor futbolista del món...si el futbol es jugués sense porteries". Excel·lent lector dels temps del partit, omnipresent. Malgrat tot, el seu futbol avorreix. Massa horitzontal, previsible, sense arribada, sense gol, físicament nul i el més decebedor per mi: caràcter perdedor. Seria un bon canvi en partits amb el marcador a favor.

6) Ronnie: banqueta. Ets recuperable? El pitjor jugador del món sense la pilota als peus. I si provem un canvi de rol? Com a mitja punta per exemple? És una llàstima perdre la seva capacitat de desequilibri, faltes i visió de joc bàsicament. Hauria d'admetre que ja no és el millor i aprendre a treballar en aquesta nova ubicació. Pot ser un bon revulsiu en partits encallats o amb el marcador en contra.

7) Iniesta: Ha demostrat que millora el rendiment de Ronnie com a extrem esquerre, mai dret on no es troba a gust. Rapídissim i desequilibrant, amb gol. La seva consiència migcamista el fa recular sense la pilota i passar a formar un autèntic 4-4-2, molt positiu per l'equip.

8) Messi: Què dir-ne? Només desitjar que les exigències físiques i psicològiques del futbol modern no li passin factura, la seva etapa a l'èlit no hauria de ser més curta de l'esperada.

9) Autèntic dilema Eto'o-Henry: La classe d'Henry o la gana d'Eto'o? L'experiència d'Henry o la pressió d'Eto'o? No ho sé, per qui us decanteu?

10) Rotacions: El meu onze ideal, admetria evidentment les rotacions en totes les zones del camp i, especialment en partits al Camp Nou contra els rivals més febles. Oportunitats i minuts a dojo per Bojan, Giovanni, Víctor Vázquez, Botía, Marc Valiente, Crosas, etc. Sense arribar a l'extrem de convertir-te en una ONG amb repartiment equitatiu de minuts per tothom, cal saber dosificar i administrar la plantilla en aquesta temporada dura...tan dura.

El meu onze (plagiat)

En general, el pas dels anys ens torna maniàtics, meticulosos i cap quadrats. Sovint, es diu que el pensament polític de la gent pateix una clara evolució al llarg dels anys, quasi sempre des de les idees més revolucionàries cap al conservadorisme més caspós. En el futbol, deu passar el mateix (llevat de ments retorçades, clar!). Els que fa uns anys eren partidaris d'estratègies agressives, cada cop els emprenya més haver de passar angúnies defensives i haver de tenir salts al cor cada cop que el contrari passa del mig del camp.
Per tant doncs, és força probable que l'onze culé que plantejo avui (si fos entrenador) no tingui res a veure amb el que hagués plantejat fa cinc anys i, encara molt menys, amb el que plantejaria amb cinc o deu anys més a l'esquena. Aquí teniu el meu onze ideal, el més seriós i fiable, el que s'hauria d'utilitzar en partits clau i a partir de vuitens de Champions, el que ens hauria de tornar a fer campions:

Valdés

Puyol Milito Abidal Zambrotta

Márquez

Deco Touré

Messi Henry/Eto'o Iniesta

(Font: banyeresblog, futbolitis, intelectualfutbol, en fi, acceptat per la gran majoria)

El deixo pendent de comentar, quina és la vostra proposta?

Mig centre defensiu... o caos!

Sempre he observat com a línies més típiques i tòpiques de futbol model pels aficionats menys experts dues filosofies ben diferenciades:

En primer lloc, la dels amants del bon futbol, del futbol d'atac. Habitualment es fan seva la frase de Cruyff: "La millor defensa és un bon atac" o altres certeses innegables com "si fas un gol més que l'adversari guanyes segur"...sí clar!

I en segon lloc, trobem els partidaris del futbol defensiu (menys habituals tot sigui dit). Els amants de la disciplina, del futbol rígid, de concentració, de buscar l'estratègia per solucionar partits igualats, etc. Aquest perfil de gent acostuma a defensar la seva tesi amb altres sentencies com "la defensa ha estat molt bé" o "si no et fan cap gol segur que com a mínim empates el partit"...evident, els dono la raó en tot.

Potser seria interessant i instructiu començar a intoxicar i a popularitzar una tercera línia de futbol no tan local i més global (seguint amb els tòpics), podria anomenar-la com la dels amants del mig centre defensiu. No descobreixo absolutament res, simplement intento analitzar aquesta posició tan de moda en els equips moderns que pretenen construir un conjunt campió i que sembla que encara passa desaparcebuda per la majoria d'aficionats. Vaig a explicar les funcions a desenvolupar pel jugador que ocupi aquesta posició:

-És la zona més genèrica del camp, per tant, imprescindible ser ordenat tàcticament i no perdre la posició amb facilitat. En aquest cas, es sacrifica els jugadors amb arribada (llevat de faltes i córners) que hagin de jugar en aquesta posició.

-Envoltar la figura del mig centre defensiu amb quatre tios disciplinats i ordenats a la defensa hauria de ser sinònim d'èxit defensiu. Evidentment el treball defensiu s'optimitza si es comença a treballar el sistema des de la davantera, però no és un punt clau d'èxit suposant que jugues amb gent "perra" a davant.

-Hauria d'anar bé de cap. Imprescindible per tallar les transicions defensa-atac del rival, especialment en desplaçaments llargs.

-Bon marcador. És la zona de coexistència amb el mitja punta rival. Massa sovint el jugador amb més qualitat i/o arribada del contrari, assegurar un bon marcatge al jugador rival més creatiu també sol anar lligat d'excel·lents resultats en defensa.

-Mínima capacitat d'organització i creació. Si vols crear un equip campió, no pots jugar amb una "canya" en aquesta zona. En equips de zona tranquila, si disposes d'un jugador que compleixi les característiques anteriors, pots prescindir d'aquest requisit. Una "canya" podria ser perfectament vàlida en aquesta posició.

I diria que no em deixo cap característica. Pensava que Rijkaard havia descobert el petroli col·locant Davids de mig centre defensiu, però vam haver d'aguantar la mentida dels tres petits durant tot l'any passat o anar a perdre l'eliminatòria de vuitens (04-05) amb Gerard en aquesta posició. Em pregunto on seríem havent jugat amb mig centre defensiu contra l'Espanyol, Liverpool o Madrid. El futbol modern és molt més exigent que això, els equips campions construeixen l'equip al voltant d'aquesta posició.

...Quins deu jugadors vol que l'acompanyin Sr. Yaya?

Perles

Darrerament ha proliferat entre els culés la sentencia: "Bojan ha de ser titular" o en la seva versió suavitzada: "Bojan ha de sortir al camp abans que Giovani". Sembla que no hi ha debat i que la idea està perfectament acceptada i normalitzada entre premsa i aficionats. Em vénen vàries preguntes al cap cada cop que sento aquesta idea...1) Algún dels aficionats que defensa amb tanta decisió Bojan, l'ha vist jugar deu partits seguits? 2) Per què Bojan és millor que Giovani? Està preparat físicament per l'exigència de la Primera Divisió? I mentalment?
Ni el lamentable descens a tercera del barça B i el no menys lamentable canvi de grup del juvenil de Divisió d'Honor no han impedit l'habitual bany de noms de jugadors interessants a mig termini que ofereix el nostre inesgotable planter. Intentaré posar la relació de jugadors que m'han semblat amb més aptituds fins al moment i la meva predicció del seu futur professional. Convé comentar que no he tingut massa opcions de veure els jugadors més joves (via Barça TV). Per cert! evidentment que Bojan hauria de sortir al camp SEMPRE abans que Giovani!
Aquí teniu les meves deu apostes inicials:

1) IAGO FALQUÉ: 17 anys. Extrem esquerre amb molta qualitat, capacitat desequilibrant i amb força gol. Sembla que l'ha afectat de valent haver de jugar al juvenil. De moment no compta per Guardiola i el seu rendiment ha baixat en picat després del seu correcte (i prou) Mundial Sub-17, haurà de fer oblidar el bon rendiment de Carles Coto l'any passat.
Previsió de futur: No s'hauria d'atabalar pel fet de no jugar a Tercera. La divisió d'Honor juvenil és un bon aparador de futur. Ha de tenir paciència i li han d'arribar les oportunitats al B. Malgrat tot, no el veig pel primer equip ni fart de vi. Amb tot, serà jugador de Primera a llarg termini.

2) OIER OLAZABAL: 18 anys. Porter similar a Hesp, Zubizarreta, Jorquera, etc. allunyat dels grans "palomiteros". Va tenir una excel·lent actuació a Vilanova, horrible a casa amb l'Igualada.
Previsió de futur: Ha de corregir els canvis tan bruscs de rendiment. Té qualitat per acabar sent el porter (suplent) del Barça a mig termini.

3)MARC CROSAS: 19 anys. Migcampista molt creatiu amb excel·lent visió de joc, el típic "4". Sembla que compta inclús per Rijkaard (però de lateral dret?).
Previsió de futur: No hauria de tenir cap mena de futur a Can Barça segons la meva concepció del futbol modern. Si volem ser competitius s'ha d'acabar amb l'excedent de "Guardioles". Li dóno la única opció de primer equip si es traspassa Xavi.

4)GUERRA: 25 anys. El clàssic "killer", molt valent, però amb qualitat tècnica nul·la. L'any passat va fer una quarantena de gols al Saragossa B. Què fas jugant a Tercera?
Previsió de futur: Els jugadors amb gol es valoren, serà jugador de Segona A, com a màxim.

5)VICTOR VÁZQUEZ: 20 anys. La meva debilitat, mitja punta amb excel·lent visió de joc, capacitat per assistir, pot jugar a la banda, desequilibrant, amb una qualitat deliciosa i un llarg etc. És de la generació de Cesc i Messi, però injustament encara no ha fet el salt. El millor jugador de l'equip, tot un luxe per Guardiola (per què el vas asseure a Vilanova?!).
Previsió de futur: Serà jugador de Primera a mig termini (un, dos anys), malauradament no acabarà sent jugador del primer equip.

6) GAY ASSULIN: 16 ANYS. El típic "jugón" de banda. Molt atrevit en l'u contra u, ràpid i amb qualitat. Ja ha debutat a Tercera.
Previsió de futur: Pagarà car l'excedent de davanters amb qualitat, físicament molt mermat, té massa problemes en elegir la millor opció, massa "xupón"... el veig jugant a l'AEK d'Atenes o a l'Olimpiakos (rotllo Javito, Babangida, etc.).

7) DHIAGO ALCÁNTARA: 16 anys. Alt voltatge, mitja punta amb moltíssima qualitat, descarat i molt dotat físicament.
Previsió de futur: Ha d'aprendre a pressionar i ajudar l'equip en la recuperació, la seva capacitat física és excel·lent . Si progressa adequadament, SERÀ JUGADOR DEL PRIMER EQUIP.

8)ABRAHAM GONZÁLEZ: 22 anys. La sensació del moment. Fitxat del Terrassa, amb un físic excel·lent i amb unes acceptables qualitats tècniques. És l'interior, mitja punta preferit per Guardiola. Tu també, què coi fas jugant a Tercera?
Previsió de futur: Jugador perfectament vàlid per qualsevol equip professional de Primera o Segona Divisió.

9) BAKARY: 14 anys. Està cridat a ser el mig centre defensiu que requereix el Barça del futur. Físicament superior a la resta i amb qualitat.
Previsió de futur: Imprevisible, què pots dir d'un nen de 14 anys?

10) BOTÍA i MARC VALIENTE: 18 i 20 anys. La parella de centrals de Guardiola. M'agrada més Valiente, amb major capacitat per treure la pilota amb criteri, sense grans meravelles...per què costa tant trobar Kaisers?? Botía destaca pel seu poderós joc aeri.
Previsió de futur: Botía jugador de Segona B i Valiente Segona A (Nàstic, Elx o similars).

No crec que ni Dimas (agrada a Rijkaard), ni Córcoles, ni Víctor Sánchez passin de la Segona A.

En definitiva, aquestes són a grans trets les nostres perles. Algunes més boniques, les altres menys, les unes molt polides, les altres gens...però què coi! les nostres perles al cap i a la fi.

Benvinguts, primer post!

Companys i companyes, heus aquí el meu primer escrit. Intentaré actualitzar amb freqüència el blog, però ja se sap, al principi fa molta gràcia i després no hi ha qui escrigui.
No pretenc crear un espai d'informació, per això ja teniu els pseudodiaris esportius, més aviat busco un lloc on opinar i reflexionar sobre el panorama futbolístic actual. Resulta força significatiu que pseudoperiodistes esportius dediquin vuit hores o més i aconsegueixin brillants titulars com "Eto'o: soy feliz" o altres perles. Intentaré fugir de tòpics i tonteries (el futbol és així, sí sí).
Res més, m'agradaria dedicar aquest primer escrit a familiars, companys (gràcies per animar-me a fer un blog) i la resta de personatges habituals i també al primer equip del barça 2005-2006; moltes gràcies per haver creat aquest monstre!
Per cert, té mala llet que l'heroi de París fos el meu estimat Belleti, a tu també et dedico el blog...indisciplinat!