Mig centre defensiu... o caos!

Sempre he observat com a línies més típiques i tòpiques de futbol model pels aficionats menys experts dues filosofies ben diferenciades:

En primer lloc, la dels amants del bon futbol, del futbol d'atac. Habitualment es fan seva la frase de Cruyff: "La millor defensa és un bon atac" o altres certeses innegables com "si fas un gol més que l'adversari guanyes segur"...sí clar!

I en segon lloc, trobem els partidaris del futbol defensiu (menys habituals tot sigui dit). Els amants de la disciplina, del futbol rígid, de concentració, de buscar l'estratègia per solucionar partits igualats, etc. Aquest perfil de gent acostuma a defensar la seva tesi amb altres sentencies com "la defensa ha estat molt bé" o "si no et fan cap gol segur que com a mínim empates el partit"...evident, els dono la raó en tot.

Potser seria interessant i instructiu començar a intoxicar i a popularitzar una tercera línia de futbol no tan local i més global (seguint amb els tòpics), podria anomenar-la com la dels amants del mig centre defensiu. No descobreixo absolutament res, simplement intento analitzar aquesta posició tan de moda en els equips moderns que pretenen construir un conjunt campió i que sembla que encara passa desaparcebuda per la majoria d'aficionats. Vaig a explicar les funcions a desenvolupar pel jugador que ocupi aquesta posició:

-És la zona més genèrica del camp, per tant, imprescindible ser ordenat tàcticament i no perdre la posició amb facilitat. En aquest cas, es sacrifica els jugadors amb arribada (llevat de faltes i córners) que hagin de jugar en aquesta posició.

-Envoltar la figura del mig centre defensiu amb quatre tios disciplinats i ordenats a la defensa hauria de ser sinònim d'èxit defensiu. Evidentment el treball defensiu s'optimitza si es comença a treballar el sistema des de la davantera, però no és un punt clau d'èxit suposant que jugues amb gent "perra" a davant.

-Hauria d'anar bé de cap. Imprescindible per tallar les transicions defensa-atac del rival, especialment en desplaçaments llargs.

-Bon marcador. És la zona de coexistència amb el mitja punta rival. Massa sovint el jugador amb més qualitat i/o arribada del contrari, assegurar un bon marcatge al jugador rival més creatiu també sol anar lligat d'excel·lents resultats en defensa.

-Mínima capacitat d'organització i creació. Si vols crear un equip campió, no pots jugar amb una "canya" en aquesta zona. En equips de zona tranquila, si disposes d'un jugador que compleixi les característiques anteriors, pots prescindir d'aquest requisit. Una "canya" podria ser perfectament vàlida en aquesta posició.

I diria que no em deixo cap característica. Pensava que Rijkaard havia descobert el petroli col·locant Davids de mig centre defensiu, però vam haver d'aguantar la mentida dels tres petits durant tot l'any passat o anar a perdre l'eliminatòria de vuitens (04-05) amb Gerard en aquesta posició. Em pregunto on seríem havent jugat amb mig centre defensiu contra l'Espanyol, Liverpool o Madrid. El futbol modern és molt més exigent que això, els equips campions construeixen l'equip al voltant d'aquesta posició.

...Quins deu jugadors vol que l'acompanyin Sr. Yaya?