Ara més que mai hem de tenir com a tema pendent, a la nostra tauleta de nit, la recuperació del brasiler com a autèntic revulsiu i peça clau del barça 2008. Ell més que ningú ha de permetre l'equilibri i consistència necessària per a tornar a ser campions. Què el fa ser però tan gran?
1) Caràcter guanyador. Importantíssim, cansat d'acomodats i vividors , què millor que algú que senti realment la necessitat de victòria?
2) Excel·lent visió de joc. Amant del futbol directe, amb un exquisit desplaçament de pilota, beneficiós i necessari per l'equip. Per què no fas una classe ràpida a Xavi de com posar les piles a la defensa rival? El millor "4", mig centre defensiu des de l'època de Guardiola, sens dubte.
3) Artífex de la Champions'06: Sí sí, autèntica peça clau, especialment en les eliminatòries contra el Chelsea i Milan. Què haguessin pogut fer kaká o Lampard sense ell al terreny de joc? Doncs el mateix que ens van fer De la Peña o Guti l'any passat, simplement. Repasseu especialment aquestes dues eliminatòries, amb gran èmfasi al partit de San Siro (Edmílson, Van Boomel i Iniesta al mig del camp). Tot un exemple de mig del camp dominant, equilibrat i solidari amb l'equip, anul·lant per complet Pirlo i Gatusso.
4) Excel·lent marcador. Sense els excessos de Motta ni la passivitat de Guardiola o Xavi. La posició clau del camp ha de ser ocupada per un excel·lent marcador com ell. Omnipresent i gran lector dels temps del partit.
5) Humil. Punt importantíssim també. Queda algún jugador humil a l'actual plantilla del barça?
6) Per quan Edmílson?
9 comentaris:
Bones declaracions igual que de la meva sorpresa que sortis de la boca d'un jugador tant correcte com ell.
Però això es el que esperava sentir des de que vaig llegir en aquest mateix blog on es parlava dels capitans (que ha passat dels capitants Bakero, Goiko...ja no en queden en cap equip professional i aconseqüencia en el mon del futbol), per fi una cosa que tothom sabia però ningu en parlava.
Les coses de Can Barça clares i la xocolata espessa.
Ja ens ha quedat clar que la teva proposta de mig del camp amb jugadors de rugbi exclou a Xavi. Però com a lector de futbolmodern trobo que el tema mig del camp fort i Xavi fora s'està fent repetitiu, a la majoria d'articles trobem una referència a aquest jugador i a aquest tema.
D'acord Geri! Però recorda que l'any passat Edmílson ja va fer unes declaracions similars insinuant que no s'entrenava bé. D'altra banda, que lluny que queden els temps de Lucho, Bakero i Koeman...algún dia parlaré del gran Raúl també.
Molt bé Jordi, anoto la crítica. Dec estar obsessionat amb Xavi, però és que porta temps liant-la dins i fora del camp i m'és del tot innevitable. Prometo deixar-lo de banda unes setmanes.
De totes maneres, no crec que ni Edmílson, ni Iniesta, ni Cesc, etc. fossin massa competitius jugant a rugby, proposa un altre esport per la teva graciosa comparació.
Espectacular "rajada" a l'actual funcionament del barça de Rijkaard a l'article setmanal de futbolitis. Déu n'hi do amb les seves ovelles negres: Rijkaard, Xavi, Ronnie, Márquez i atenció...Thuram. Fortíssima clatellada a "l'avi" de la plantilla. Duríssims també els atacs a la resta, de recomanada lectura.
hola a tothom ,es el millor escrit que he vist de fa temps.El que pasa que las veritats ofenan i per aixo els jugadors del barça s`han posat aixi.
força edmilson
Roger!
Tela quin bloc...en la teva línia criticona eh? Molt bé!
Ptons, Nuri.
Ei Roger, molt a contracor crec que els mals del Barça (a fora de casa) no són per culpa d'un sol jugador, ni sobra Xavi, ni falta Edmílson,... ni el mateix Guardiola... és una qüestió de mentalitat i de manera de sortir al camp que per sentit del ridícul dels propis jugadors crec que no tardarà a arreglar-se!
Per cert, Edmílson l'artífex de la Champions?? Una peça més, sí; però aquell any el Bernabéu també va aplaudir a Ronaldinho...
Marc Figuls
Moltes gràcies a tots pels comentaris!
Marc,
Certament els mals del barça fora de casa no són culpa d'un sol jugador (llegir post "què coi passa fora de casa"), però si que crec que l'augment de la quota de jugadors compromesos pot fer aumgmentar el rendiment col·lectiu i no ser només una solució individual.
I de debò crec que sense l'Edmílson, no hi havia copa d'Europa...revisa els partits!
Salutacions!
Publica un comentari