Poques ganes queden d'escriure després de la justa victòria del Madrid. Vàries coses però a destacar:
1. El millor Madrid. Jo no recordo un Madrid tan superior en molt temps. Ni el Madrid galàctic havia plantejat mai un partit tan seriós al Camp Nou. Amb un control tan clar dels temps del partit, quan semblava que el Barça començava a arribar apareix el Madrid més definidor. Golàs inqüestionable de Baptista, no es pot parlar ni d'error de Márquez, ni Touré ni de Valdés. Només ha semblat que la qualitat d'Iniesta i les ganes de Bojan feien trontollar una mica el plantejament merengue.
2. Vàries decepcions culers. Partit pèssim de Xavi, més horitzontal i insolidari que mai. Partit desastrós d'Abidal, la seva pitjor actuació com a blaugrana. La falta d'una clara referència en l'extrem dret del Madrid l'han fet jugar tot el partit desubicat, molt intel·ligent Raúl amb les constants caigudes a la dreta. A més, se l'ha vist nerviós i molt imprecís amb la pilota als peus. Partit discret de Puyol (superat per Robinho), Eto'o (anul·ladíssim per Pepe) i Deco (faltat de forma). Ronnie en la seva línia, se l'ha vist motivat i inclús ha marxat un parell de cops de Ramos, partit d'aprovat per ell.
3. Grans sensacions blanques. Partidàs de Diarra al mig camp, correctíssims Robinho i Sneider, però partit de doctorat de Pepe. Tal i com prevèiem a futbolmodern, superant Eto'o en cada acció. Una autèntica sensació, sembla que per fi el Madrid ha trobat una parella de centrals en condicions amb ell i Cannavaro. Només desitjar que la seva sang calenta li porti algun disgust aquesta temporada, si controla això serà un jugador a tenir en compte.
4. La Lliga està perduda? Queda una volta sencera, però avui el Madrid s'ha endut més que tres punts del Camp Nou. S'ha emportat una consolidació d'una manera de funcionar, d'un estil a on enfocar els seus plantejaments. A part, notable diferència d'estat físic entre els dos equips. Queda l'esperança de les baixades de rendiment dels equips de Schuster a les segones voltes, recordar els casos del Xerez, Llevant i Getafe. Si el Madrid no afluixa, la Lliga està del tot perduda.
5. Bon Nadal blaugrana a tothom!
5 comentaris:
Estic d'acord amb gairebé tot: impressionant Pepe (que si segueix així serà un fitxatge barat), el Barça era un voler i no poder i el Madrid sap al que juga.
Roger, em faràs pensar que en Xavi et va predre una nòvia o t'ha fet alguna putada pobre nano! Tots van intentar fer alguna cosa...
Potser cal que aprofunditzis amb les segones voltes dels equips de Schuster i amb els títols que ha guanyat, més que res per passar un millor Nadal...
Marc Figuls
Hola Marc! De fet, portava temps sense criticar a Xavi, però se m'ha tornat a acabar la paciència. Que lluny que queda aquell Xavi omnipresent de fa tres anys, capaç de trencar el Milan amb una passada vertical a Eto'o. Només convenia mirar si era Xavi o Iniesta el portador de la pilota per tenir la impressió que podia passar alguna cosa d'interès. Per mi s'ha acabat ja l'etapa de Xavi en partits importants, aporta massa poc i el pitjor de tot...és un gran perdedor. Ell va fent, a un ritme molt diferent a les exigències del futbol d'avui en dia. No pot continuar sent titular.
I no vull desanimar encara més, però veig el Madrid com a seriós i principal candidat a la décima. Tan de bo m'equivoqui!
En fi, bon Nadal!
Per cert! M'he descuidat de criticar a Rijkaard hehe (que fàcil que resulta veure les coses a posteriori eh?). De fet, jo també era força més partidari de fer jugar Deco i Ronnie, però els fets demostren que s'equivoca, si més no amb Ronnie a l'esquerre, Eto'o al mig i Iniesta a la dreta. Han hagut de passar trenta-cinc minuts perquè Iniesta s'adonés que enganxat a la dreta no trobava opcions d'entrar en joc i, jo crec que per decisió pròpia, comencés a jugar més centrat. El tema Eto'o-Pepe estava cantat. I Ronnie a l'esquerre ha fet el què ha pogut, cert, però està a anys llum de ser el jugador que feia tremolar tots els rivals.
Qui sap si mantenint l'equilibri amb Guddy, Giovani a la dreta i Iniesta a l'esquerre s'hauria trobat millors opcions i obtingut millor rendiment. No ho crec tampoc...
En general molt d’acord amb el que dius. Tampoc seria injust amb Abidal, desencertat en moltes ocasions, però a la primera part es va fer un fart de pujar la banda ignorat sempre per Ronnie.
A Rijkaard, més que per l’alineació, se l’ha de criticar per la inoperància a l’hora de buscar solucions. Els partits contra el Madrid són com finals, no pots mantenir-ho tot igual quan no estàs incomodant per res l’equip rival. Si tàcticament som incapaços de modificar res durant un partit, com a mínim provar de canviar els jugadors abans del minut 80. Amb els 10 minuts de Bojan, almenys hi havia la sensació que podia passar alguna cosa més que esperar el final del partit.
Gran Iniesta, sol contra tots.
I per acabar el debat de Ronaldinho, el podríem enviar a Brasil amb l’Adriano.
La lliga està molt difícil, el Madrid només li queda visitar el Calderón (sempre hi guanya), Osasuna i Saragossa, com a camps una mica complicats.
Bon Nadal a tota la gent de Futbol Modern!
Totalment d'acord anònim. Tres quarts del mateix passa amb Zambrotta quan juga amb Messi al davant: queda totalment desasistit i la banda dreta sembla totalment descordinada. També crec que s'ha estat injust amb Zambrotta en aquest sentit.
D'altra banda, comença a ser preocupant la poca capacitat de lectura dels partits que té Rijkaard, de no donar respostes a un mal plantejament inicial, de canviar el signe d'un partit, etc. Recordo únicament el partit de la temporada 05-06 a Stamforg Bridge jugant contra deu i col·locant tres davanters (Messi, Eto'o i Larsson) amb Ronnie per darrere o la final de París amb la sortida de Belleti (absolutament clau i no només pel gol!) Iniesta i Larsson.
Jugant a proposar solucions i veient la impotència de l'equip hagués apostat per una revolució ja al descans. Canvis de Xavi i Deco per Zambrotta i Giovani deixant l'equip amb: Valdés, Zambrotta, Puyol, Milito, Abidal, Márquez (mig centre), Iniesta, Touré i al davant Gio i Eto'o (extrems) i Ronnie com a fals davanter centre. Donant entrada a Bojan al minut quinze de la segona part. Futbol totalment directe amb Touré i Iniesta d'interiors i Gio com a autèntic extrem. Factor sorpresa per canviar el signe d'un mal plantejament.
Publica un comentari