Cal xafar-ho tot?

Sembla que el pessimisme general s'ha instal·lat definitivament a l'opinió culer i que el millor que ens pot passar a tots plegats és que s'acabi la temporada i es pugui fer una renovació a fons del cos tècnic i la plantilla. Punts per l'optimisme?

1. I si estem en un "any Champions"? Com he dit vàries vegades, crec que la Champions no la guanya el millor equip, sinó el més competitiu a molt curt termini. Menyspreant l'eliminatòria del Celtic, estem parlant d'una competició extremadament curta, cinc partits per ser campió d'Europa. M'il·lusiona especialment el rendiment defensiu que es pot obtenir amb la plantilla actual, inmillorable. I òbviament, capacitat desequilibrant al davant. Crec que el ventall de candidats és molt reduit, reduidíssim de fet:

1.1 Chelsea: El tapat d'aquest any. Plantilla disenyada per Mourinho amb la mà de Ten Cate. Sembla que ha superat la sortida de Mou i ha retrobat el camí de l'èxit. Porten tres semis en cinc anys.

1.2 Liverpool: L'efecte Benítez pren força en competicions curtes. La "fórmula futbolits: partit tàctic + bon partit" per passar eliminatòria és optimitzada al màxim per ell. És la competició ideal pels seus equips. És el rival més perillós que ens podem creuar. A més, què dir del fenomen Torres?

1.3. Madrid: Té l'estil de joc actual ideal per ser campió d'Europa. Capaç d'optimitzar al màxim les seves arribades, mig del camp potentíssim i defensivament sembla que va trobant el lloc. Ferm candidat.

1.4 Cap més. Ni Milan, ni Sevilla, ni Inter.

2. Baixada de rendiment del Madrid de Schuster. Certament sembla que el Madrid ha trobat l'ordre en el caos i ha construït un equip amb rumb. Ara bé, no cal anar gaire lluny per trobar banys i mals partits: Bremen, Valladolid, Murcia, Espanyol,... equips teòricament inferiors. La Lliga és molt llarga i les segones voltes de Schuster li solen passar factura, a més, qui no creu que una mini mala ratxa de resultats pot fer canviar l'estat de zel actual. La premsa i l'entorn merengue també és hipocondríaca i ens podria jugar a favor. Queda una volta sencera i el partit a Madrid de la jornada 36 ha de ser decisiu.

3. Malgrat tot, renovació a final de temporada. Lamentant-ho molt, però necessària. Estem a gener, però repetim els errors de l'any passat i és inútil mirar cap a una altra banda. Tot i això, els retocs a la plantilla han de ser mínims, però molt estratègics. La plantilla és d'una qualitat tan superior a la resta que no es pot parlar de més anys en blanc. Retocs similars als d'aquest any, però amb més contundència.

3.1. Homenatge i despedida a Rijkaard. Se li ha esgotat el model. Sense ser un estratega, va aconseguir optimitzar una excel·lent plantilla amb una notable efectivitat defensiva que el diferenciàven del gran Dream Team. Ara bé, no ha sabut gestionar la plantilla i sembla que el seu discurs cansa i trontolla per tot arreu. Opció A: Mou. Opció B: Valverde, Ancelloti, Hiddink, Benítez, Quique,...

3.2. Altes: dos laterals drets ofensius, mig centre defensiu i jugador diferencial (quin??!!).

3.3. Baixes. Doloroses, han de ser estratègiques i amb capacitat d'obtenir-ne rendiment econòmic. Jugadors amb pes i lideratge dins l'equip que permetin canviar la dinàmica acomodada i perdedora del darrer any i mig. S'han de veure cares noves i no servirà de massa donar la baixa a Ezquerro, a Jorquera o a Sylvinho. Les meves baixes: Ronnie, Xavi, Deco, Zambrotta, ...quin mal gust parlar de baixes un gener!