Cap a on hem d'anar?

Vivim en una clara etapa de transició. L'ensopegada davant el Madrid va suposar un contratemps massa important com per seguir deixant l'equip enfrontat a l'atzar de cada partit, a la sort d'un bon o d'un mal dia dels jugadors. Convé doncs, i en els propers partits més que mai, definir l'estratègia a seguir: joc atractiu? especular? defensiu? ofensiu? possessió de pilota? contraatac? La meva aposta:


1. Mantenir la seguretat defensiva, clau: Aquest punt no admet discussió, és l'únic punt innegociable. L'èxit o fracàs d'aquesta temporada ha d'anar lligada a mantenir el balaç defensiu favorable, amb un mínim de sis jugadors (inclòs Valdés) sempre per darrere la pilota. No hem fet els deures i anem a última hora, no té cap sentit entrar en el debat de bon joc o mal joc. La solidesa defensiva dels darrers partits ha de ser el nostre full de ruta. S'hauria d'acabar, per exemple, amb lamentables apostes com provar Iniesta de mig centre, l'error més greu de Rijkaard en el què portem d'any. No serveix absolutament de res un u contra u d'Andrés dins l'àrea pròpia (una imprudència innecessària) o una conducció de quaranta metres amb la pilota als peus. Les transicions defensa-atac amb Iniesta en aquesta posició són lentíssimes malgrat el què pugui semblar. La pilota en moviment és més ràpida que el jugador més ràpid de l'equip contrari i habilita l'equip a situacions favorables en posicions avançades del camp. Una conducció d'Iniesta de quaranta o seixanta metres no fa més que convertir l'equip en previsible i el deixa en inferioritat defensiva, del tot evitable. El Camp Nou hauria de deixar d'aplaudir les tonteries d'Andrés.

2. Juguem a casa o a fora? Importantíssim definir i plantejar cada partit de manera diferent. Incloent l'abundància en les rotacions (punt també absolutament clau). No descarto cap competició i a final de temporada s'hauria de passar comptes amb Seirulo i Albert Roca, l'estat físic de l'equip segueix sota mínims i es fa necessari gestionar la plantilla al màxim. Partits lleugerament més ofensius al Camp Nou i més rancis a fora:
2.1. Laterals ofensius al Camp Nou, laterals defensius a fora.
2.2. Xavi titular al Camp Nou, Guddy titular fora.
2.3. Iniesta interior al Camp Nou, extrem fora.
2.4. Bojan amb abundància de minuts al Camp Nou, Giovani amb més participació fora aprofitant la seva solidaritat defensiva.

L'estratègia a seguir en els partits fora de casa hauria de ser la mateixa que en tots els partits de Copa del Rei o Champions, llevat clar d'un marcador advers a remuntar en una eliminatòria. Les competicions del KO no admeten errors i s'ha d'apostar per portar aquests partits a una estratègica partida de cartes, qui té millors cartes que el Barça?


3. Còpia literal del "juntos podemos". Ningú no donava ni un duro pel Madrid de l'any passat abans del partit al Camp Nou. A partir de llavors, una campanya iniciada per la directiva ("Juntos podemos") va unir jugadors, afició i premsa. Ni una sola portada en contra de Capello o Cannavaro i ni un sol xiulet al Bernabéu amb el marcador advers. S'ha d'aprofitar la inèrcia que et dóna anar al darrere a la classificació i especialment a la Lliga anar retallant distàncies fins al partit del Bernabéu. Sembla que la premsa comença a remar a favor, però per quan una mica de sentit comú de la gent al Camp Nou? Jugar al Camp Nou ha de sumar, mai restar. Inqualificable la darrera xiulada a Giovani; pensava que havíem tocat fons xiulant a Ronnie, però ens vam superar. Amb actituds "criticones", intoxcadores i pessimistes tornarem a ser actors principals d'una nova temporada en blanc, evitem-ho!